Santiago Rusiñol explica com es va enamorar de Sitges

El Llibre de Sitges de Ramon Planes recull les paraules de Santiago Rusiñol que expliquen com i per què es va enamorar de Sitges. Un text de 1892 que trobem fragmentat a la placa de l’escultura que representa els dos artistes situada al Passeig de la Ribera de Sitges i que aquí us deixem íntegre.

“Doncs bé, jo amics meus, anava caminant pel món, seguint terreny, saltant torrents i barrancs, quan un dia vaig veure una terra on hi feia més sol que als demés llocs, on el cel era més blau, la mar més blava també, les cases eren blanques i sense neu, i tot era verd i florit, i vaig fer alto. Vaig voler veure de la vora el que tan bonic era de lluny, vaig voler seguir aquella platja on l’escuma, sempre va i ve gronxant-se eternament, i sentir la veu d’aquella mar que enraona amb veu d’onades, dient coses que vénen de molt endins i entren més endins encara de qui les vol escoltar.

I no vaig tenir-ne prou de veure el que des de fora es veia. Vaig voler entrar en aquests patis plens de llum, on l’ombra mai hi entra, i enquibint-me en aquells raconets blancs i blaus, a cada un d’ells hi vaig trobar un amic que em rebia somrient, que m’allargava la mà, i me l’estrenyia amb apreci, i se li pintava a la cara la noblesa del seu cor. Aleshores vaig sentir-me lligat pels llaços que no venia buscar. Venia a buscar paisatges i m’emporto afeccions. Venia a veure el mar, i un mar he trobat de gent honrada, alegres de llavis i seriós de part de dins. Venia, com les papallones a la llum, i he caigut en el foc de l’amistat.

Però el que no diran els meus quadros ho diré jo, i ho diré molt alt, perquè em senti tothom, i ho diré amb el pit ple d’entusiasme: que a França podran tenir molts milions, però mai podran comprar una terra com aquesta, on és malvasia el vi, or la costa, claror el cel, foc les dones, i tot neda en una atmosfera de vida i amistat”.