La llegenda de la Malvasia de Sitges

Diu la llegenda que el primers sarments de malvasia arribaren a Sitges de la mà d’un almogàver que, al començament del segle XIV, acompanyà a Roger de Flor fins a la Mediterrània oriental per lluitar contra els turcs que assetjaven l’Imperi bizantí.

Entre els segles XV i XVII el conreu de la malvasia s’estengué per tota la conca del Mare Nostrum i esdevingué un dels vins favorits de reis i papes.

Al començament del segle XVIII, els ceps de malvasia ocupaven una quarta part de la terra que es cultivava al terme municipal de Sitges. Durant aquella centúria i la següent, la malvasia s’exportà arreu d’Europa i també a les colònies ultramarines, la qual cosa el convertí en un dels
vins catalans més preuats fora de les nostres fronteres.

L’arribada de la fil•loxera, l’aparició del xampany i els elevats costos de producció marcaren el començament del fi de la malvasia.

Conscient que el seu conreu acabaria desapareixent del tot, l’any 1935, el diplomàtic Manuel Llopis de Casades –últim hereu de la casa Llopis– va voler evitar-ho llegant a l’Hospital de Sitges la vinya d’Aiguadolç i el negoci familiar d’elaboració de malvasia, conservat per diverses
generacions dels seus avantpassats.

Durant més de mig segle, la Fundació Hospital Sant Joan Baptista s’ha mantingut fidel al llegat que li va deixar Manuel Llopis de Casades. Tal i com s’especificava en el testament, avui dia la institució encara envia anualment al marmessor del llegat 12 ampolles de malvasia per deixar constància que continua elaborant aquest saborós producte.

Font: Hospital de Sitges